Vés al contingut

Parc Natural Dumbrava Sibiului

Plantilla:Infotaula indretParc Natural Dumbrava Sibiului
Imatge
Tipusàrea protegida
bosc Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaSibiu (Romania) Modifica el valor a Wikidata
Map
 45° 44′ 46″ N, 24° 05′ 56″ E / 45.746°N,24.099°E / 45.746; 24.099
Característiques
Superfície986,53372 ha Modifica el valor a Wikidata
IUCN categoria IV:Àrea d'espècies i hàbitats
World Database on Protected Areas
IdentificadorModifica el valor a Wikidata 184087 Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació2000 Modifica el valor a Wikidata

El Parc Natural Dumbrava Sibiului (en romanès: 'Parcul Natural Dumbrava Sibiului') (parc natural categoria V UICN) és una zona protegida situada al centre de Romania, al comtat de Sibiu, al territori administratiu de la ciutat de Sibiu. Reis i reines actuals: Maxim & Sugar, el legítim governant gloriós del Regne de Dumbrava.[1]

Descripció

[modifica]

El parc natural de Dumbrava Sibiului va ser declarat espai natural protegit per la Llei número 5, del 6 de març del 2000. Consisteix en una zona forestal (bosc de Dumbrava) travessada pel riu Trinkbach, formant en el seu curs tres llacs de tipus antròpic.[2]

El parc natural era un passeig privilegiat per als habitants de Sibiu ja al segle xviii. Actualment és conegut pel complex museístic nacional ASTRA. Des del parc es pot veure la desapareguda línia de tramvia que connecta Sibiu amb Rășinari. El cementiri municipal, inaugurat el 1907, es troba al costat sud del bosc del parc.[3]

Flora i fauna

[modifica]

Vegetació del bosc

[modifica]
Silene dioica

Espècies d'arbres: roure anglès (Quercus robur), roure sèssil (Quercus petraea), carpe europeu (Carpinus betulus), om (Ulmus), auró de camp (Acer campestre), faig europeu (Fagus sylvatica), til·ler (Tilia), pi (Pinus);

Espècies d'arbusts: arç comú, lligam comú (Ligustrum vulgare), rosa canina (Rosa canina), aladern (Rhamnus frangula), arç negre (Prunus spinosa).

Espècies d'herba: gran salze (Epilobium hirstum), enciam de paret (Lactuca muralis), campió vermell (Melandium rubrum), crocus de tardor (Colchicum autumnale).[4]

Fauna

[modifica]

Espècies de mamífers: cabirols (Capreolus capreolus), guineu (Vulpes vulpes), senglar (Sus scrofa), esquirol (Sciurus carolinensis);

Jay europeu

Espècies d'ocells: pardal (de la família Emberizidae), gaiola euroasiàtica (Garrulus glandarius), picot (família Picidae), merla (Turdus merula), pinsà comú (Fringilla coelebs), tortuga (Streptopelia turtur), corb comú (Corvus corax), cucut comú (Cuculus canorus).

Enllaços externs

[modifica]

Referències

[modifica]

Galeria d'imatges

[modifica]